DISSABTE, 5 DE FEBRER
Esmorzar a Terrassa i visita a Costers del Sió
En haver-hi un bon nombre de participants de Terrassa i rodalies, vam fixar el punt de trobada per esmorzar a Terrassa, en un dels nostres establiments preferits: el Bar Parada, situat al peu de la carretera d'Olesa, on fan uns entrepans que enamoren. Vam quedar d'hora: a dos quarts de vuit. Un dia com aquest s'ha d'aprofitar! Per cert, el cap de setmana anterior havia plogut; aquest, en canvi, es presentava assolellat i primaveral, tot i trobar-nos a la primeria de febrer.
Havent esmorzat, vam enfilar per la carretera de Martorell per agafar l'autopista i fer via en direcció a Balaguer, passant per Igualada, Cervera i Tàrrega, entre altres. En poc més d'hora i mitja érem a La Sentiu del Sió, un petit municipi 500 habitants, a tocar de Balaguer i on es troba emplaçada la finca de Costers del Sió, dedicada a la producció de vi, el cultiu de l'olivera i la cria de bestiar oví i boví.
Al pati que hi ha davant el celler vam reunir-nos amb la resta del grup que havia viatjat directament sense passar per Terrassa. En total érem 21 participants. Al vestíbul ens van rebre l'Antonio i l'Olga, responsables d'atendre les visites, els quals ens havien preparat una visita plena de continguts. Costers del Sió és un dels cellers més d'avantguarda de Costers del Segre i durant el recorregut per les instal·lacions vam poder comprovar que, efectivament, disposen de la tecnologia més avançada per a l'elaboració del vi.
En acabar la visita i després de visitar la granja que també forma part de la finca, els nostres anfitrions ens van preparar una degustació dels vins que produeix el celler. Entre aquests, van sorprendre, per la seva elegància, el "Viña del Siós Blanc" (fermentat en bóta), pel seu equilibri i seducció, el "Viña del Siós Rosat", i pel seu caràcter i robustesa, el "Siós Selección".
Cargolada a Linyola
Vam acabar la visita amb el temps just d'arribar-nos fins a Linyola on teníem taula parada al restaurant Amoca, especialitzat en la cuina del cargol. Allà vam poder gaudir d'un àpat excel·lent, amb tres especialitats de cargols per triar: a la llauna, a la cassola i a la gourmanda, tot acompanyat amb bons vins de la terra, de Costers del Segre, és clar, que vam escollir de la carta. La qualitat del menjar boníssima, el servei no tant i potser el que més ens va sorprendre a tots és que l'únic vi de la casa era un rioja, sense donar opció ni als vins de Costers ni a cap de català. Com hem dit, els vins els vam escollir de la carta fora del menú; en concret, al llarg del dinar, vam demanar: "Gotim Bru", de Castell del Remei; "Clos Abadia", de Raimat; "Bru de Verdú", de Celler Cercavins, i caves "Raimat Pinot Noir-Chardonnay Brut Nature" i "Chardonnay Brut", de Raimat.
Visita al celler de Vinya l'Hereu, de Seró
Aquest petit i encantador celler de la subzona d'Artesa es troba ubicat al petit poblet de Seró, dins el terme municipal d'Artesa de Segre, no gaire lluny de Balaguer. Es tracta d'un petit celler familiar amb fama de fer vins molt bons i ecològics. Allà, a peu de celler ens esperava l'amic Anton Pijuan, un dels tres germans propietaris de Vinya l'Hereu, el qual ens donà la benvinguda i ens guià la visita.
El dia començava a declinar, però, si ens afanyàvem encara teníem temps de veure les vinyes, element clau en la qualitat de tot vi i primordial en el cas de vins ecològics com els que treballen a ca l'Hereu. De fet, quan parlem de "vins ecològics", en realitat ens estem referint a vins elaborats a partir de raïms procedents de vinyes de conreu ecològic.
La visita va continuar, ja de fosc, al celler on vam poder conèixer una manera de fer vi més artesana que la que havíem vist al matí i amb produccions força més limitades i centrades només en dos vins (negres): "Petit Grealó" i "Flor de Grealó", els quals vam poder tastar en diferents anyades i, fins i tot, directament dels dipòsits on reposen un cop han fermentat i abans de ser embotellats o posats a la bóta.
Sopar i nit a Balaguer
A Seró, ens vam acomiadar d'una part del grup que només participava en la primera jornada de la sortida. Eren cap a les vuit, quan el grup restant enfilàrem en direcció a Balaguer on teníem reserva feta per passar la nit a l'Hostal Urgell, un acollidor hotelet situat al cor mateix de la històrica ciutat.
Temps just de pujar les maletes i dutxar-se, ja que aquella nit jugava el Barça i calia trobar un local adient per sopar i veure el partit. El lloc escollit va ser el bar Sant Jordi, especialitzat en pizzes i pasta i on vam menjar molt bé i bé de preu, i amb un tracte com de casa. Molt recomanable si us perdeu per Balaguer.
Havent sopat i acabat el partit, els més resistents vam disposar-nos a fer un tastet de la vida nocturna de la capital de La Noguera, on hi ha uns quants pubs i bars musicals d'allò més interessants.
DIUMENGE, 6 DE FEBRER
Visita a Castell del Remei
Si hi ha un celler a Costers del Segre que enfonsa les seves arrels fins al segle XVIII, aquest és Castell del Remei, el qual pertany actualment a la família Cusiné. Després de fer un bon esmorzar -tan bo que se'ns va passar l'hora i vam haver de córrer per no fer tard!-, el grup d'ASCAVI vam fer via cap al municipi de Penelles on es troba situat Castell del Remei, a mitja hora en cotxe de Balaguer, en direcció sud-est.
Allà ens esperaven la Dácil i la Isabel, relacions públiques i enòloga respectivament del celler. Entre les dues ens van fer la visita i comentari d'aquest imponent celler carregat d'història i d'històries. El recorregut per les diferents dependències que el conformen va ser un anar i venir constant en el temps. I és que, a Castell del Remei, passat i present, antigor i modernitat, museu i celler conviuen en una curiosa harmonia, sense que hi hagi una separació d'espais clara i definida.
La visita va acabar, com sol ser habitual amb ASCAVI, amb el tast d'alguns dels vins més representatius de la marca, comentats per qui més bé els coneix: la Isabel Marzà, l'enòloga que els elabora. En concret vam tastar: "Oda Blanc", "Oda Negre" i "1780" (negre). Junt amb aquests, vam poder tastar també els vins de l'altre celler propietat de la família Cusiné: Cérvoles, la visita al qual resta pendent per a una propera sortida. De Cérvoles, vam tastar-ne el blanc i el negre.
Abans de marxar de Castell del Remei, vam visitar l'església que hi ha dins la finca i que va ser construïda pels primers propietaris, la família Girona, els quals la dedicaren a la Verge del Remei (d'aquí el nom). Es tracta d'un dels edificis de culte religiós més imponents de Catalunya que es troben dins una propietat privada.
Calçotada a Montblanc i comiat
Sortint de Castell del Remei, vam posar rumb a Montblanc, on ens esperaven per dinar el nostre amic i col·laborador, Ricard Sebastià, propietari i enòleg de Mas Foraster, i la seva parella, la Montse. No havien pogut participar en la sortida, ja que ells també tenien visites programades al seu celler, però ens havien reservat taula en un conegut restaurant de Montblanc per celebrar plegats el quart aniversari de l'associació (sí!, sí! ja portem quatre anys, des del 4 de febrer de 2007, fent país a través de la cultura del vi).
Si el dia abans, a Linyola, el protagonista havia estat el cargol; el diumenge, a Montblanc, tocava calçotada. I a pocs llocs els fan tan bons com a Cal Jordi. Una bona ració de calçots servits en la seva teula i amb la salsa corresponent, van ser el primer plat d'un àpat memorable on la carn a la brasa també fou protagonista, tot ben regat de principi a fi amb vins de Mas Foraster (D.O. Conca de Barberà), entre els quals hi havia la nova anyada del "Collita", la 2010, acabada de sortir al mercat i que marida de meravella amb els calçots i la carn.
